fbpx

Sorry, this entry is only available in Catalan. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Si t’agrada el vi, segurament hauràs escoltat tots aquests termes però… saps realment què volen dir? Avui al nostre blog et portem un seguit de paraules del sector recollides en el nostre diccionari del vi.

Un cop l’hagis llegit seràs una mica més expert i podràs respondre aquestes 3 preguntes molt fàcilment:

  1. Quina és la diferència entre un vi reserva i un vi gran reserva?
  2. Com es diu la branca d’on pengen els carràs del raïm?
  3. Què marca l’inici de la verema?

Si abans de llegir el diccionari ja les pots respondre, ets un autèntic amant del vi i esperem que alguna de les paraules del nostre diccionari de vi et sorprengui. Comencem:

A

Acanage: Terme francès que fem servir per referir-nos a la subjecció del cep al fil de l’emparrat. 

Anyada: Raïm produït en un any determinat.

B

Batonage: Tècnica que consisteix en remoure les lies amb el vi al depòsit de fermentació.

Baumé: Escala per mesurar el sucre al vi (o al most) gràcies al mostímetre, areòmetre dissenyat per a determinar la concentració de sucres en els mosts i preveure el grau alcohòlic de la beguda alcohòlica després de la fermentació.

Bóta: El recipient de fusta on envelleix el vi. La fusta madura i suavitza el vi i aporta aromes, sabors, tanins i valors organolèptics. Un excés de temps dins la bóta, convertirà el vi en aspre. Els romans van expandir el seu ús però originàriament és un invent del territori de la Gàl·lia.

Barriques

 

Brisa: Residu sòlid que resta del raïm després de trepitjat i premsat. La brisa és formada per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol.

C

Carràs: Un penjoll de raïm, en castellà es coneix com “racimo”. El carràs té dues parts: la rapa i el raïm.

Cep (vinya): (vitis vinifera) és una planta de secà d’arrels molt profundes (fins a 5 metres), originària d’Àsia. Les fulles són palmatilobulades i irregularment dentades. Les flors són petites en panícula i els fruits, els grans de raïm, són baies rodones que s’agrupen en una rapa i formen el raïm.

Criança: Els vins negres criança han passat com a mínim 24 mesos envellint amb un mínim de 6 en bóta. Els vins blancs i rosats criança han passat com a mínim 18 mesos i un mínim de 6 en bóta.

D

Decantar: Els vins que han passat grans períodes d’envelliment es decanten per evitar que els pòsits passin a la copa. La decantació permet oxigenar el vi i perdre les olors pròpies de la seva estància dins l’ampolla. 

E

Enologia: Disciplina, tècnica i conjunt de coneixements de l’elaboració i envelliment de vins. L’enòleg és l’especialista de l’enologia.

Enoturisme: Varietat de turisme que té com a objectiu principal descobrir la riquesa vinícola de la zona.

Enoturisme2

Envelliment: Període de repòs on el vi millora les seves qualitats. El temps i la varietat del raïm, l’anyada, la viticultura i la regió afecten en les aromes, el color i el sabor.

F

Fermentació alcohòlica: Procés del suc de raïm fins a convertir-se en vi. Durant aquesta etapa, el most es guarda en dipòsits sense oxigen, aquesta provoca que els llevats naturals del most busquin sobreviure i transformen la glucosa i la fructosa del suc en alcohol.

Fermentació malolàctica: Procés del suc del raïm fins a convertir-se en vi. Després de la fermentació alcohòlica, el àcid màlic del vi es converteix en àcid làctic i això provoca que els vins negres (i alguns blancs molt àcids) perdin acidesa i guanyin textura i aromes.

L

Lies: Substàncies orgàniques, restes de llevats i sals que s’acumulen al fons dels dipòsits de fermentació. Els vins s’elaboren amb les seves lies per guanyar aroma i sabor.

M

Most: Suc del raïm espremut abans que fermenti i esdevingui vi.

O

Oxidació: Procés on es mescla l’oxigen amb el vi i provoca una reacció química de diversos components del vi. De manera controlada és un procés vital pels vins de criança, en canvi, de manera involuntària pot provocar greus alteracions al vi.

Oxigenació: obrir una ampolla de vi criança una o dues hores abans de consumir-la per eliminar les olors de reducció. Habitualment es fa servir un decantador per augmentar la superfície del vi exposada.

P

Pàmpol: Fulla del cep, més aviat rasposa i de classe dentada, trilobulada i palmatinèrvia.

9

Parra: Cep enfilat i amb els sarments recolzats en una estructura, com ara una xarxa o un emparrat.

Peduncle: Ramificació del sarment que serà la base del carràs del raïm.

Pell: Capa protectora del raïm que ajuda a la fermentació del most fins a convertir-se en vi. La pell té un alt contingut en tanins, que aportaran caràcter al vi.

T

Taní: Component del vi que trobem a les pells, llavors i rapes del raïm i també trobem a la fusta. Els vins negres tenen més tanins que els blancs i rosats perquè el most envelleix amb les restes que no són líquid. Els tanins produeixen canvis en la textura i en la complexitat del vi: provoquen que el sabor sigui aspre, amarg i astringent.

R

Rapa: Part del carràs que subjecta els grans de raïm.

Raïm: Fruit comestible de la vinya en forma de baia. Les baies s’agrupen al carràs a través de la rapa i poden ser de color verd, vermell, rosat, negre o  blau. Es poden consumir crues però també es poden fer servir per fabricar suc, melmelada, vi, vinagre… o panses (raïm dissecat).

Diccionari

Reserva/Gran Reserva: Un vi negre reserva té un període d’envelliment de mínim 36 mesos, 12 en bóta de fusta de roure. Un vi negre gran reserva ha estat mínim 60 mesos i 18 en bóta.

Els vins blancs i rosats reserva han envellit com a mínim durant 24 mesos, 6 en bóta de fusta de roure i els vins blancs i rosats gran reserva han envellit mínim 48 mesos, 6 en bóta.

Retrogust: Sensació que retorna a la boca després d’haver ingerit el vi. Principalment són sensacions que es construeixen a les bótes on han envellit.

Retronasal: Aromes percebudes quan el vi es troba a la boca o després de ser ingerit. Són molècules volàtils i es perceben pel sentit de l’olfacte.

S

Sarment: Branca d’un cep o d’una parra d’on pengen els raïms.

Sec: Vi sense restes de sucre. Un vi sedós, suau i envellutat pel pas de la boca.

Sommelier: Persona d’hotel, restaurant o similar que està a càrrec de l’elecció, compra, conservació i servei del vi.

V

Verema: Collita del raïm per la producció de vi. Depèn de la varietat, però habitualment se situa entre agost i setembre.

Verol/Verolat: Canvi de color del raïm que indica la maduració de la fruita. Marca l’inici de la verema que es produirà aproximadament 45-50 dies més tard.

Vi nou, novell, jove o vi de l’any: Vi del mateix any de la verema, que es pot consumir pocs dies d’haver-lo produït, sense envellir, amb qualitats afruitades i fresques.

Vi generós: Vi de característiques especials obtingut per mètodes tradicionals amb varietats de raïm apropiades. Són rics en alcohol i generalment en sucres. Els tipus més corrents són mistela, moscatell, ranci o malvasia.

Vinya: Camp plantat de ceps. També és el nom que rep la planta, sinònim de cep.

Viticultura: Disciplina i tècnica del conreu de la vinya.

Vinicultura: Disciplina i tècnica de l’elaboració del vi.

Fins aquí el nostre diccionari del vi, esperem haver ampliat la vostra teoria de cultura vitivinícola, ara només falta passar a l’acció: selecciona uns quants vins a la nostra botiga, descobreix com fer un tast de vi al nostre post de blog i demostra que ets un autèntic amant del vi.

Leave a comment